Els orígens de la vila de la Pobla de Segur es remunten al nucli de les Esplugues de Segur, un poblat en balma construïda ubicat al peu de la Roca Foradada. Aquest era un model de poblament comú a la zona pallaresa durant l’etapa altmedieval. Documentació dels anys 976-978 dC cita les Esplugues de Segur (Spelunca Sequni en llatí) com un nucli que dominava un ampli terme anomenat Segur. Les Esplugues de Segur eren doncs un nucli important, lligat a l’activitat pastorívola i el cultiu de la vinya.

Al voltant del segle XI algunes fonts documentals esmenten un nou nucli al terme de Segur (actualment conegut com el Pui de Segur) vinculat a l’Església romànica de Sant Miquel de Segur (actualment Sant Miquel del Pui) de naturalesa feudal. Sembla que hi va haver una etapa de transició entre els dos nuclis, les Esplugues i el nucli feudal de Segur, en què ambdós eren habitats, tot i que progressivament Segur va anar guanyant importància. Hi ha indicis que porten a pensar que el nucli de Segur fou important, com la presència d’escrivania i notaris públics, o el fet que un comanador de l’Orde de l’Hospital al Pallars fos originari de Segur. El terme de Segur formava part dels dominis dels Vescomtes de Vilamur, una de les famílies més influents de la noblesa pallaresa de l’època.

L’aparició d’un capitalisme incipient i d’un economia mercantil va fer que cobressin importància les viles mercat, com a centres de l’activitat econòmica. En aquest moment alguns masos poblaven la zona baixa del terme, coneguda com la Ribera, a l’aiguabarreig del Flamisell i la Noguera Pallaresa. És en aquest moment, l’any 1268, que Pere, vescomte de Vilamur, a través d’una Carta de Poblament i Franquesa, concedeix un seguit de privilegis als habitants de la “Ribera de Segur” i a tots aquells que hi anessin a viure, per tal d’afavorir el poblament de la zona més baixa del terme de Segur, i formar una vila mercat, al cor del Pallars. Així, neix el nucli de la Ribera de Segur, que amb els anys serà anomenat la Pobla de Segur.

El cens de 1380 assigna a la Pobla 12 focs i 6 al nucli feudal del Pui de Segur, vinculat als orígens de la Pobla. Els censos posteriors de què hi ha constància, del 1553 i 1595, atribueixen a la Pobla 51 i 39 focs, respectivament. La Pobla de Segur es va desenvolupant en forma de vila closa, al voltant de la plaça on se celebra el mercat i en un raval a la zona on es construeix l’església dedicada a la Marededeu de Ribera, d’aleshores ençà patrona de la població. El cens de 1718, el primer que computa per habitants, indica 500 veïns. La seva importància es fa notar des dels inicis del segle XVI. A l’activitat principal del conreu s’hi afegeix l’activitat industrial: telers de llana i de lli, de batans, de torns de cardar llana, i dels molins d’oli i de farina.

El Comú de Particulars, creat pel veïnat l’any 1823 amb l’objectiu de construir un molí de farina de propietat comunal, atorga concessions al sector industrial del poble afavorint la instauració de diverses indústries: de xocolata, de pastes de sopa, de batans de llana, molins d’oli i farina o serradores de fusta, entre d’altres. Amb els anys, a més, el Comú esdevindrà el nucli de la vida associativa i civil poblatana, amb un actiu paper cultural.

A principis del segle XX les obres hidroelèctriques que comencen a partir de 1911 transformen la comarca i el Pallars passa a ser el gran productor d’electricitat que alimentarà la indústria barcelonina. Les centrals hidroelèctriques de Capdella, Molinos, Talarn, la Plana de Montrós i la Pobla comporten un canvi socioeconòmic important al territori, amb l’arribada de grans masses de població que treballaran a les centrals i altres indústries. La Pobla serà el centre d’aquesta activitat industrial. Tanmateix, la construcció de la presa de Sant Antoni acaba amb una de les activitats més característiques de l’economia poblatana: el transport fluvial de la fusta, per part dels Raiers, i la substitució pel transport per carretera.

Durant la Guerra Civil, la Pobla es trobà inicialment en territori republicà, com la resta de Catalunya, fins que l’abril de 1938 l’exèrcit feixista va ocupar la vila i les altres localitats principals del Pallars (Tremp, Sort, Llavorsí i Esterri d’Àneu) i va constituir un front de certa durada que seria fortificat en tota la carena des de la Serra Mitjana fins al Massís de l’Orri, passant per les serres de Carreu i Sant Corneli.

Una altra data important en el procés industrialitzador és l’arribada, l’any 1951, del ferrocarril des de Lleida que convertirà la Pobla, durant unes dècades, en el centre logístic del Pirineu Occidental.