Refugis antiaeris de la Guerra Civil
Un dels objectius militars franquistes fou l’alentiment de la indústria de guerra de Catalunya i com a tal, les centrals hidroelèctriques es convertiren en objectius principals. El fet que la Pobla representés un nus important -mitjançant l’estació transformadora- en la distribució de l’energia elèctrica produïda des de la conca del riu Flamisell juntament amb la central de Productora i Sossís representà ser escollida com a primer objectiu a bombardejar. És a dir, la indústria elèctrica de la Pobla patí el primer bombardeig aeri sobre la indústria catalana.
La reacció del sector elèctric fou la construcció de refugis adjacents a les centrals com a protecció dels seus treballadors. El fet que a la Pobla les instal·lacions elèctriques estessin a tocar del poble, fou determinant perquè l’Ajuntament decidís habilitar uns refugis per en cas que els bombardejos afectessin a la població civil. El conjunt de refugis antiaeris com a resultes de la construcció per part de les empreses elèctriques, més del propi ajuntament i posteriorment, els que construïren les forces franquistes a l’ocupar la Pobla sumaven un total de 7 refugis antiaeris dels quals en resten 5 i d’aquests n’hi ha 2 de senyalitzats.
L’any 1930 pràcticament tota Catalunya, concretament la ciutat de Barcelona estava enèrgicament subministrada pel Pallars i altres zones del Pirineu. En aquests territoris de muntanya es trobaven situades les centrals hidroelèctriques encarregades d’abastir el país. La proximitat dels nombrosos rius que cenyeixen l’àrea, convertien la zona en la localització perfecta per situar les centrals. En definitiva, qui controlava el Pallars controlava la industria o en altres paraules, el país.
La Guerra Civil va arribar a Catalunya i els nacionals coneixien la importància de dominar aquesta zona. És per això que el Pallars es va convertir, des del primer moment, en un objectiu militar de les tropes franquistes. Davant l’imminent ofensiva nacional, al 1937, el règim republicà que regia el Pallars, va edificar diferents refugis antiaeris per protegir a la població. A la Pobla de Segur en consten 6 de l’any 1937: a la central hidroelèctrica, dos a l’estació de maniobra, a la Pedrera i Plaça de l’Arbre i a la Plaça del Mercat i a a C.H. Sossis.
Un primer bombardeig per part de l’aviació alemanya el dia 18 de febrer va aconseguir impactar contra la central hidroelèctrica. Les bombes només van afectar a les canonades de càrrega deixant la central inutilitzada durant tres mesos. Si haguessin impactat sobre l’estructura on hi havia els transformadors i interruptors, les conseqüències haurien estat devastadores. Tant que ho haurien notat a Barcelona. Aquest bombardeig no va provocar més que una víctima, ens informen testimonis que van sofrir la repressió de la guerra. També afegeixen, que en el moment del bombardeig, els treien de les aules i els feien córrer fins al bosc i amagar-se a sota dels arbres per patir menys les conseqüències.
El 5 d’abril de 1938, els franquistes van aconseguir el domini sobre el Pallars, i moltes tropes republicanes que allà es trobaven van començar el difícil camí de l’exili cap a França. Per tal de debilitar tot Catalunya i fer-ne la conquista més fàcil, els nacionals van inutilitzar les centrals retirant-ne peces vitals.
Finalment, durant l’ocupació franquista, l’any 1938, es va construir un últim refugi antiaeri al jardí de Cal Bosch on s’instal·lava un reconegut general.