PRÒXIMA ESTACIÓ: PALLARS JUSSÀ

Benvinguts a l’Estació de la Pobla de Segur, on coneixerem alguns dels actractius, culturals, naturals i paisatgístics que ofereix el nostre territori, així com propostes d’activitats lúdiques i esportives per gaudir-ne tot l’any.

Deixa que els teus sentits experimentin tota la riquesa d’aquest territori: toca els boscos, sent la gragància de les seves flores, viu en primera persona l’aventura del Jussà i observa la seva singularitat.

El Pallars Jussà pot ser, gràcies a totes les possibilitats que ofereix, allò que cadascú que el visita hi vulgui trobar

MEDI NATURAL

El Pallars Jussà és una comarca amb una gran varietat de formes de relleu i un ampli rang altitudinal, des dels 358 metres d’alçada al congost de Terradets als 2983 metres dels cims més alts de la Vall Fosca. Això genera un ampli ventall de microclimes i una gran diversitat de paisatges i comunitats vegetals.

La vegetació es distribueix en el territori formant un gran mosaic en funció de múltiples factors ecològics que condicionen la presència i el creixement de les plantes. Al fons de les conques de Tremp, Dellà i de Dalt hi predominen els paisatges agrícoles de cereal, farratge, olivera i ametller. A les cotes baixes de les serres del seu entorn hi ha alzinars i rouredes, i formacions herbàcies o arbustives com els fenassars i les boixedes. Al llarg del curs dels rius i barrancs hi ha els boscos de ribera amb una gran varietat d’arbres caducifolis. A mesura que es guanya alçada a les seves serres van apareixent les pinedes de pinassa, pi roig, i finalment, les de pi negre, que arriben fins als 2200 metres d’alçada. 

El Pallars Jussà és una terra de contrast, amb un gran ventall de paisatges que van des de planes agrícoles fins abundants boscos, penya-segats escarpats i colorits, fins a cims d’alta muntanya. Tot aquest mosaic acull una flora i fauna rica i de gran diversitat, on cada espècie animal i vegetal té un paper destacat.

Al nord de la comarca i en els seus punts d’altitud més alts, hi ha un entorn on el pi negre, els prats alpins, i en menor grau els faigs, trèmols, els aurons, els arços i el roure martinenc, creix amb abundància. També ho és per una gran varietat d’espècies i famílies de fauna com el trencalòs, les àguiles daurades, les llúdrigues, l’ermini, la marta, els isards, el tritó pirinenc, entre molts altres animals.

A la serra del Montsec i els penya-segats hi ha una terra abrupte on els roures de fulla petita, garrigues, fenassars, joncedes i pastures conformen aquest sorprenent  paisatge. S’hi pot observar aus rapinyaires com l’aufrany, el voltor comú, el trencalòs, l’àguila daurada i la cuabarrada. Als voltants dels rius s’hi arriba a concentrar espècies d’aus migratòries com les grues. Pel que respecta als mamífers, es pot trobar guineus, teixons, porcs senglars, la fagina, el cérvol, el cabirol o la daina.

En definitiva, el Pallars reuneix tot un seguit d’al·licients perquè els amants de la naturalesa puguin gaudir de l’espectacle natural, que testimonien el bon estat del nostre entorn natural.

TIMONET

Nom científic: Thymus vulgaris

Floreix durant la primavera i l’estiu. Viu en sòls calcaris, secs i assolellats.

Curiositats i utilitats:

Planta aromàtica per excel·lència per a usos culinaris i medicinals. Té propietats antibiòtiques, digestives, cicatritzants, etc.

MENTA

Nom científic: Mentha spicata

Planta herbàcia que creix en terrenys humits, amb moltes espècies silvestres i híbrids de jardineria.

Curiositats i utilitats:

S’usa per combatre els gasos i com a estomacal. L’oli essencial de la menta rep el nom de mentol. S’empra com a aromatitzant i com a oli medicinal.

ESPÍGOL

Nom científic: Lavandula angustifolia

Floreix a principi d’estiu. Viu en brolles juntament amb altres espècies arbustives.

Curiositats i utilitats:L’aroma de l’espígol és relaxant. Els seus usos són diversos, utilitzant-se en remeis medicinals, cosmètica o repel·lent de mosquits.

Ruda

Nom científic: Ruta chalepensis

Floreix durant la primavera i l’estiu. Viu en terrenys pedregosos i secs. Té un olor tan peculiar que no deixa indeferent a ningú.

Curiositats i utitlitats:

Antigament s’havia utilitzat com a planta abortiva i per ajudar en els parts. És una planta amb una forta toxicitat, motiu pel qual avui dia no s’utilitza.

SAÜC

Nom científic: Sambucus nigra

Arbust de port arbori. El trobem a llocs frescos i vorades de boscos caducifolis amb sòls humits. Floreix de maig a juliol.

Curiositats i utilitats:

Ús medicinal per a les vies respiratòries i estimulant venós. Les flors es poden menjar arrebossades. El fruit és comestible quan es troba en estat madur, però en cas contrari pot tenir certs efectes tòxics. Tradicionalment se’l considerava un protector màgic del bestiar, donada la seva aptitud per créixer prop de corrals i pletes, amb sòls rics en nitrogen.

FLOR DE SANT JOAN

Nom científic: Santolina chamaecyparissus

Amb el nom de flor de Sant Joan es coneixen moltes espècies que afloreixen a finals de juny.

Curiositats i utilitats:

Viu en brolles. S’utilitza per combatre els paràsits intestinals, com a digestiva i per posar-la als armaris contra les arnes.

GEOLOGIA

El Pallars Jussà ocupa bona part del territori del Geoparc i l’impregna d’una gran biodiversitat. Els Geoparcs Mundials de la UNESCO són territoris que exploren, desenvolupen i celebren els vincles entre el seu patrimoni geològic de rellevància internacional i la resta de patrimonis naturals i culturals.

A grans trets, de Senterada (Vall del Flamisell) i la Plana de Mont-ros (Vall del Noguera Pallaresa) cap al nord, trobem les roques més antigues, de l’era Paleozoica i el premi a aquesta antiguitat és per les pissarres, roques metamòrfiques que podem trobar a Sallente, Capdella o Port de Rus. Per contra, al sud d’aquestes localitats, en general trobem roques més joves, majoritàriament roques sedimentàries del Mesozoic.

Aquest registre geològic gravat en les roques són les pàgines d’un llibre d’història que ocupa 550 milions d’anys. Un llibre excepcional que cal llegir per entendre com la geologia ha configurat la vida, els relleus, paisatges, clima i fins i tot, l’emplaçament humà i la seva cultura i costums en aquest territori.

El nucli de la comarca, està format per una massa de roques granítiques d’uns 300 milions d’anys d’antiguitat. A causa de la força de les plaques tectòniques terrestres i a l’erosió, aquestes masses de roques van aflorar a la superfície. Les roques granítiques estan envoltades per una tipologia de roca diferent, les roques d’origen sedimentari, on posteriorment van sofrir un altre procés geològic donant peu a una altra categoria de roques, anomenades roques metamòrfiques.

LES PRINCIPALS ROQUES QUE PODEM TROBAR AL PALLARS JUSSÀ

ROQUES SEDIMENTÀRIES

Gres, gres vermell, conglomerat, calcària i guix.

Es formen a partir de l’acumulació de materials o partícules, per precipitació química o pel creixement d’organismes, en condicions subaèries o subaquàtiques marines o lacustres: els sediments. Aquests materials van fent capes fins a formar una roca.

EL GRES

El Gres és Roca sedimentària detrítica, composta per grans de sorra més o menys arrodonits i de diàmetres compresos entre 2 mm i 0,06 mm. En aquest cas en diem Turbidita, on els grans han estat sedimentats per un corrent de terbolesa en condicions subaquàtiques marines.

Edat: Cretaci superior (fa 80 Ma.).

Usos: Pedra ornamental i de construcció.

Llocs on es pot trobar : La Terreta, Toralla, La Pobla de Segur

CONGLOMERAT

El Conglomerat pertany al grup de les roques sedimentàries. És distingeix pel seu gra gros, bàsicament format per fragments arrodonits, de més de 2 mm de diàmetre, anomenats còdols i blocs. Aquests, són units per una matriu de sorres i argiles i tots, units per un ciment de composició carbonat càlcic/sílice o òxids de ferro.

Usos: Pedra ornamental i de construcció.

Llocs: Serradell, La Pobleta de Bellveí, Collegats-Queralt, Pessonada

CALCÀRIA

La Calcària és una roca sedimentària que conté més d’un 50% de carbonat de calci, formada essencialment per calcita i aragonita.

Edat: Cretaci inferior (fa 135 Ma.).

Usos: Pedra ornamental i de construcció.

Llocs: Viu de Llevata, Coll de Perves, Peracalç, Collegats, Serra de Boumort

GUIX

El Guix és una roca sedimentària evaporítica monomineral (90%) formada per cristalls de guix, sulfat de calci hidratat SO4Ca • 2H2O.

Edat: Triàsic superior, Keuper (fa 200 Ma.).

Lloc: Voltants d’Adons, Senterada, Gerri de la Sal.

Usos: Pedra per a revestiments de parets i sostres, additiu de ciments, aïllant tèrmic, confeccionar motlles, etc.

ROQUES ÍGNIES

Granit

Tenen el seu origen en grans masses de roques foses, anomenats magmes, que es troben a l’interior de la terra i que tenen tendència a ascendir cap a zones més superficials de l’escorça, en tenir una densitat menor que les roques on s’emplacen.

El Granit és una roca ígnia plutònica, cristal•lina amb textura granular, constituïda essencialment per quars (blanc-translúcid), feldespat (blanquinós-opac) i mica (fosc-negrós). Els granits es formen quan el magma del mantell intrueix les roques del subsòl i allà es refreda lentament i es solidifica.).

Edat: Carbonífer-Permià (fa 315-275 Ma.).

Usos: Pedra ornamental i de construcció.

Llocs on es pot trobar: Nord Vall Fosca, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

ROQUES METAMÒRFIQUES

Pissarra

Provenen de la modificació, en estat sòlid, de roques ígnies o sedimentàries a causa de les condicions de temperatura i pressió o esforços tectònics a què es van veure sotmeses. Els processos metamòrfics provoquen en les roques canvis en la mineralogia i en la textura i, en alguns casos, també en la composició química.

La Pissarra pertany al grup de les roques metamòrfica. És de gra fi, amb estructura en lloses. La roca original era una lutita, que va ser afectada per un metamorfisme de grau baix (procés pel qual una roca es transforma en una altra, reflectint canvis de composició i de textura).

Edat: Cambrià-Ordovicià. Llocs: Capdella, Filià.

Usos: Revestiments de teulades en zones de neu i altres tipus de construccions. Antic element d’escriptura. Cuina (carn a la llosa).

VALL FOSCA

La Vall Fosca està situada al nord de la comarca del Pallars Jussà, i compta amb una de les reserves hídriques naturals més importants de Catalunya i un de l’accés al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Entre els 800 i els gairebé 3.000 metres d’alçada, la Vall Fosca presenta un ampli ventall d’atractius naturals. El Flamisell és el riu principal que fa d’eix vertebrador de la vall i l’aigua és un dels principals recursos naturals d’aquesta vall generadora d’energia.

A la Vall Fosca es poden observar tres paisatges, des de l’orografia típica dels cims d’alta muntanya a gairebé 3.000 metres d’altura, amb estanys d’origen glaciar i tarteres, passant pel paisatge forestal de boscos de coníferes a les cotes mitjanes de la vall, fins arribar als planells del fons de la vall, on les parets de pedra seca entorn els prats, els pobles i els camins, serpentegen entorn els pobles.

PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

La capçalera de la Vall Fosca forma part del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, concretament de la seva zona perifèrica de protecció. L’accés al Parc es pot realitzar amb el Telefèric de la Vall Fosca, l’únic existent al vessant sud pirinenc. Situat a cavall de quatre comarques, al cor del Pirineu axial, el Parc Nacional protegeix un paisatge d’alta muntanya on l’aigua és la protagonista, ja que compta amb gairebé 200 estanys i multitud de rierols. A la Vall Fosca en particular, s’hi troben més de 30 estanys d’origen glacial, situats per sobre dels 2200 metres d’altitud. El seu entorn és l’hàbitat d’animals emblemàtics com l’isard o la perdiu blanca.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’únic parc nacional de Catalunya. Està ubicat majoritàriament per sobre dels 1.500 metres d’altitud. Per això, el seu paisatge predominant és el d’alta muntanya, amb una gran riquesa de fauna i vegetació, i un relleu abrupte, amb circs glacials, estanys, congostos i tarteres, que són l’herència de l’acció erosiva de les glaceres del Quaternari. L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols, és la protagonista del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

A més del seu encant natural, en aquesta zona es poden fer diversos itineraris a peu. Aquests itineraris connecten els estanys a més de 2000 m. El camí de gran recorregut GR-11-20, que permet arribar a Espot i a Boí, passant per la Vall Fosca, la via verda del Carrilet, ascensions a pics com el Peguera (2.983 m) o el Montsent de Pallars (2.883), entre altres, o la volta pels refugis del Parc Nacional, Carros de foc, que a la Vall Fosca comença al refugi de Colomina.

CEL FOSC – STARLIGHT

El cel fosc

L’absència de contaminació lumínica al Pallars Jussà fa que sigui un dels únics indrets de Catalunya on es pot observar la Via Làctia i les seves constel·lacions en la seva majestuositat al llarg de les diferents estacions de l’any.

Gira el botó i observa com canvien les constel·lacions a cada estació al cel estrellat.

Al llarg de la Història de la humanitat, l’home ha tingut una connexió directa amb el cel. Les antigues cultures van crear figures amb les estrelles. Aquestes figures eren molt importants per conèixer, mitjançant la posició de les estrelles, l’arribada de les diferents estacions de l’any. Aspecte de vital importància i necessitat per sembrar i recol•lectar les collites.

La definició de Starlight, en català celístia, fa al•lusió a la llum de les estrelles. Els condicionants meteorològics òptims del Pirineu, fa que aquest sigui un indret únic per observar el cel nocturn i les estrelles.

Per aquest motiu, alguns municipis del Pallars Jussà han rebut la certificació de Reserva Starlight, avalada per la UNESCO. Actualment a la comarca, hi ha 7 municipis Starlight, que són: Tremp, Castell de Mur, Isona i Conca Dellà, Gavet de la Conca, Llimiana, Sant Esteve de la Sarga i més recentment, Torre de Capdella.

LA CAPÇALERA DE LA VALL FOSCA

Una representació anamòrfica de la capçalera de la Vall Fosca construïda mitjançant unes estructures.

Jugant amb la perspectiva es genera un truc visual on els usuaris han de trobar la posició correcte per veure la imatge. Les figures anamòrfiques només es poden veure des de un punt.

FUNCIONAMENT D’UNA CENTRAL HIDROELÈCTRICA

Els orígens al Pallars Jussà

L’aigua és una de les principals protagonistes del Pallars Jussà. Els seus rius, estanys i embassament han tingut un paper decisiu en la història de la revolució industrial catalana.

Aquesta gran quantitat de reserva hidràulica va permetre que a principis de segle XX importants empreses com Energía Eléctrica de Cataluña o la Barcelona Traction Light and Power, més coneguda com la Canadenca, construïssin importants centrals hidroelèctriques per generar energia elèctrica a gran escala, revolucionant la societat, indústria i l’economia del país d’aleshores.

Les centrals hidroelèctriques són les responsables de generar energia gràcies  al recurs natural de l’aigua. Aquesta energia és una de les més sostenibles, netes i segures que hi ha avui en dia.

L’ENERGIA DE L’AIGUA

La reserva d’aigua dels llacs de la capçalera de la Vall Fosca és molt important, superant els 50 milions de m3. Aquesta gran reserva va permetre que a finals del segle XIX es construís la primera central hidroelèctrica del territori català per generar energia elèctrica a gran escala, revolucionant la societat, indústria i l’economia del país d’aleshores.

L’aigua

L’aigua està recollida en un embassament o un llac permetent que adquireixi una energia potencial.

En el moment que es necessita generar energia elèctrica les comportes que contenen aquestes aigües s’obren, deixant que l’aigua caigui per la canonada forçada, passant d’energia potencial a energia cinètica. És a dir, va perdent altura i adquirint velocitat.

La turbina

L’aigua impacta a les pales de la turbina produint un moviment produint una energia mecànica que fa moure l’eix del generador elèctric que transforma l’energia mecànica en energia elèctrica.

El transformador

El transformador augmenta l’energia per tal que pugui viatjar per les torres d’alta tensió fins a casa nostra.

COLLEGATS I BOUMORT

Boumort – Collegats és un extens espai d’interès natural de gairebé 20 000 ha que protegeix alguns dels indrets més espectaculars i ben conservats del Prepirineu català. Impressionants parets de roca i formacions geològiques dignes d’un Geoparc són l’entorn d’extensos boscos i zones obertes, que configuren l’hàbitat de nombroses espècies animals amenaçades. A Boumort – Collegats podràs descobrir el Prepirineu salvatge.

El Congost de Collegats

El paisatge de Collegats està marcat per un element lineal que és el riu Noguera Pallaresa i l’erosió que s’ha anat produint als conglomerats, provocant la formació del congost. Però a banda d’aquesta dimensió lineal, hi ha una altra gran superfície que la conformen les serres i espais del seu entorn, als dos costats del riu: els Rocs de Queralt, Queralt, Roca Santa, Llania, Gramuntill, Baiarri, la serra de Peracalç, Cuberes i Solduga. En conjunt, Collegats és un exemple de la combinació d’un paisatge geològic de gran bellesa amb un gran interès científic, didàctic i divulgatiu per al coneixement de la geologia del Pirineu.

La Reserva de Boumort

La Reserva Nacional de Caça de Boumort va ser creada el 1991 amb una superfície de 13.097 ha. Aquesta zona, on conflueixen tres comarques (Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alt Urgell) està situada entre les valls de la Noguera Pallaresa i del Segre. La Reserva protegeix i gestiona una bona mostra de la fauna típica del Prepirineu, i ha estat l’escenari de la reintroducció d’espècies extingides a Catalunya com el cérvol i el voltor negre.

AGUAIT

Això representa un aguait o observatori de fauna salvatge.

Els aguaits són estructures pensades per observar a la fauna sense que ens vegi, gràcies a obertures on hi ha cortines o vidres espia. Això permet gaudir dels animals salvatges a poca distància, observar el seu comportament i fotografiar-los. Molts aguaits disposen de llum i serveis, per si cal passar-hi molta estona.

Al Pallars Jussà en teniu uns quants per triar, que permeten veure de molt a prop voltors, àguiles, cérvols o guineus.

CINGLERES

Els voltors viuen en colònies i formen els seus nius en aquestes cingleres assolellades. Són ocells carronyaires, ja que s’alimenten dels cadàvers de les altres espècies animals, ajudant a netejar el medi. En aquest indret de la comarca, és l’únic d’Europa on nidifiquen les quatre grans espècies de voltors existents al continent.

ELS VOLTORS

Els voltors són ocells carronyaires, ja que s’alimenten dels cadàvers de les altres espècies animals, ajudant a netejar el medi. En aquest indret de la comarca, és l’únic indret d’Europa on es poden visualitzar les quatre grans espècies de voltors.

A l’arribar a aquest espai el visitant trobarà una reproducció d’una guaita d’ocells. En la part de la finestra hi ha instal·lat un monitor on podran gaudir d’audiovisuals amb vistes aèries de la zona.

A continuació de la guaita i delimitant l’espai trobem dos tòtem circulars on està continguda la informació dels quatre voltors característics de la zona.

A mesura que anem desplegant les diferents capes de cada tòtem anirem descobrint tota la informació d’aquestes aus.

VOLTOR NEGRE

Nom científic: Aegypius monachus

Alimentació: S’alimenta de trossos grans de carn, pell i tendons estesos al voltant de l’animal mort.

Estacionalitat: Sedentari

Hàbitat: Fa el niu en arbres. Forma colònies amb els nius relativament separats uns dels altres.

Població: Extingit a Catalunya fa més d’un segle, ha estat reintroduït a la Reserva de Boumort, on ja  hi ha més de cinquanta individus i gairebé una vintena de parelles.

VOLTOR COMÚ

Nom científic: Gyps fulvus

Alimentació: S’alimenta de grans masses de carn i vísceres, que pot consumir ràpidament perquè és el primer en arribar-hi en bandada. L’absència de plomes al cap li permet posar-lo dins dels cadàvers per extreure’n el menjar.

Estacionalitat: Sedentari

Hàbitat: Fa el niu en parets de roca.

Població: Va estar amenaçat als anys 60-70 del segle XX, quan van coincidir l’ús de verins amb la davallada de la ramaderia per l’abandonament rural i la pràctica extinció dels herbívors salvatges. Actualment la seva presència és abundant.

TRENCALÒS

Nom científic: Gypaetus barbatus

Alimentació: El trencalòs s’alimenta dels ossos que resten dels cadàvers. De les més de 10.000 espècies d’ocells que hi ha al món, és l’única que se’ls menja. Quan els troba, els engoleix sencers o, si són massa grans, els llança des d’una certa alçada per trencar-los, fins que se’ls pot empassar.

Estacionalitat: Sedentari

Hàbitat: Fa el niu en parets de roca, ocupades per parelles territorials.

Població: Espècie amenaçada que té al Pirineu la principal població europea. Els punts d’alimentació van contribuir a salvar-lo. Avui dia, Collegats i Boumort són els indrets amb la major densitat de trencalòs a Catalunya.

AUFRANY

Nom científic: Neophron percnopterus

Alimentació: Petits trossos de carn estesos al voltant de l’animal mort o restes de petits vertebrats (rèptils, peixos). També menja invertebrats.

Estacionalitat: Migrador, present al Prepirineu, on cria de març a setembre. Passa l’hivern a l’Àfrica.

Hàbitat: Fa el niu en parets de roca, ocupades per parelles territorials.

Població: Espècie amenaçada a nivell mundial. Al Pallars Jussà hi ha la població més gran de Catalunya, amb diverses parelles a la zona de Collegats i Boumort.

RESERVA BOUMORT

Boumort és el nom genèric amb què es coneix un conjunt de serres situades entorn de la serra de Boumort, que per ser la més alta (2.077 m) és la que dóna nom al conjunt. Al seu entorn hi conflueixen serres i valls que configuren un relleu molt complex, en el qual hi destaquen indrets emblemàtics com la muntanya de Sant Corneli, el Roc de Pessonada o la vall de la Coma d’Orient.

El seu paisatge abrupte connecta amb el congost de Collegats. No hi ha un element singular que predomini a la zona, sinó que hi ha un mosaic d’elements paisatgístics molt imbricat: cingleres i roquissars de conglomerat o calcària, boscos de pinassa, pi roig i pi negre, alzinars, rouredes, boixedes i pastures. Aquesta diversitat d’hàbitats converteix Boumort en un espai ideal per a la conservació i recuperació de la fauna salvatge del Prepirineu.

La Reserva Nacional de Caça de Boumort abasta aproximadament 13.000 hectàrees. Aquest espai de reserva, creat l’any 1991, proporciona una gran oportunitat per observar i gaudir de la biodiversitat vegetal i faunística que disposa aquesta zona.

EL CÉRVOL

Nom científic: Cervus Elaphus

L’espècie més característica de la Reserva de Boumort és el cérvol. Hi fou reintroduït després d’haver-se extingit a tot Catalunya, i avui hi té una de les poblacions més importants del Pirineu, amb més de mig miler d’exemplars.

Aquest mamífer herbívor pesa entre 80 i 140 kg, i té un olfacte, oïda i vista excel·lents. Els sexes es diferencien per l’absència de banyes en les femelles i la presència d’aquestes en els mascles, que les renoven completament cada any durant la primavera.

El pelatge va variant depenent de l’època de l’any. Durant l’hivern el seu pelatge és de tons grisos mentre que la resta de l’any és més vermellós. Els cervatells joves presenten taques clares disperses que els ajuden a passar desapercebuts en el medi.

Des de l’antiguitat, el cérvol ha estat caçat en estat salvatge. És per això que progressivament va anar desapareixent de la major part dels nostres boscos fins a extingir-se totalment a Catalunya. La seva presència a la Reserva de Boumort es deu a un programa de reintroducció iniciat l’any 1981.

Es un animal que durant el dia descansa i acostuma a moure’s cap al vespre, nit i matinada. Les femelles i les seves cries es mouen amb grups diferents dels mascles, i només es retroben durant l’època de l’aparellament.

El cérvols viuen en boscos oberts o a les clarianes dels camps, on la seva alimentació a base de glans, brots d’arbustos, fulles i herba estigui assegurada. Els mascles vells són solitaris i se’n van cap a les parts més amagades del bosc.

LA BRAMA

El zel del cérvol

Cada tardor es produeix un fenomen únic, quan les femelles entren en zel i els mascles competeixen amb els seus brams per atreure-les.

L’època del zel, coneguda com la brama del cérvol, dura aproximadament un mes, des de mitjans de setembre fins a mitjans d’octubre. Aquest, és un dels espectacles naturals més impressionants del territori.

Curiositats

Els mascles adults són solitaris durant tot l’any, exceptuant l’època del zel. Al contrari, les femelles sempre formen grups integrats per adultes, segalles (segon any) i cabrits (cries tant femelles com mascles).

GALL FER

Nom científic: Tetrao urogallus

Hàbitat:

A la primavera, els mascles es reuneixen en punts determinats del bosc, anomenats “cantaders”, per atraure a les femelles. A l’hivern romanen la major part del temps a les capçades dels pins, alimentant-se de les seves fulles.

CABIROL

Nom científic: Capreolus capreolus

Hàbitat:  Viu al bosc, on s’alimenta de brots i fulles de plantes llenyoses. És territorial i es veu afavorit per l’existència de punts d’aigua. A la primavera surt a pasturar en espais oberts.

GAT SALVATGE

Nom científic: Felis silvestris

Hàbitat: Felí escàs i poc conegut, viu en baixa densitat en ambients forestals de les serres i alguns espais fluvials de la comarca. S’alimenta principalment de petits mamífers.

ISARD

Nom científic: Rupicapra pyrenaica

Hàbitat: Viu en indrets rocosos de mitja i alta muntanya, normalment a prop de punts d’aigua i zones de muntanya.

GUINEU

Nom científic: Vulpes vulpes

Hàbitat: És una espècie que està present en tot tipus d’ambients. La seva activitat és principalment crepuscular i nocturna. Si bé pertany al grup dels carnívors, té una dieta molt àmplia que també inclou matèria vegetal.

PORC SENGLAR

Nom científic: Sus scrofa

Hàbitat: És una espècie que està present en tot tipus d’ambients degut a l’elevada capacitat d’adaptació i la seva alimentació omnívora.

LLÚDRIGA

Nom científic: Lutra lutra

Hàbitat: Podem trobar exemplars d’aquesta espècie al riu Noguera Pallaresa. Està estretament relacionada amb els sistemes fluvials on hi hagi bosc de ribera, tranquil·litat i una riquesa de peixos.

RUTES DEL PALLARS JUSSÀ

El Pallars Jussà, amb patrimoni natural i cultural divers i abundant ofereix un gran ventall de possibilitats amb activitats per a tots els públics.

Els espectaculars barrancs, boscos, rius i cims, són l’entorn ideal per a gaudir de la natura, de l’esport i l’aventura, amb una gran oferta singular adaptada a tot tipus de visitants. La seva orografia conforma l’escenari perfecte per qualsevol modalitat d’activitat de muntanya. Passant pel senderisme, la pràctica de bicicleta, l’escalada o les diferents activitats aquàtiques, gaudeix de les múltiples opcions en un dels entorns més fascinants i desconeguts de Catalunya.

360 EXPERIENCE

En una de les tècniques multimèdia pioneres del mercat audiovisual, L’Espai compta amb unes ulleres de realitat virtual (VR) capaçes de fer sentir a l’usuari/a que està present en alguna de les experiències que es poden gaudir al Pallars Jussà en moments concrets de l’any, fent que estiguin disponibles per a qualsevol persona en qualsevol moment.

Moments com els de les baixades de raids, el procés de fabricació artesanal de les falles o algun salt en barranc passaran davant dels ulls del visitant de forma inmersiva i en 360 graus.